Entrevista: ÀNIMA DE BOQUERÓ – Rumba mestissa amb ànima barcelonina

ÀNIMA DE BOQUERÓ no és només una banda, és una declaració d'alegria, de resistència festiva, d'identitat sense etiquetes. Rumba Catalana des de Gràcia a Barcelona
banner-per-compartir-articles-en-xarxes-socials-1
Apliquem una política de transparència editorial i comercial. Alguns continguts, enllaços i banners poden formar part de col·laboracions o promocions comercials, ja que els organitzadors dels esdeveniments —i VAMOS.barcelona— desitgen que el públic gaudeixi de les propostes culturals de la ciutat. I que s'ho passi molt bé a Barcelona!

Des del cor del barri de Gràcia, ÀNIMA DE BOQUERÓ @almadeboqueron - www.almadeboqueron.com porta més d'una dècada posant a ballar Barcelona i més enllà. La seva rumba mestitza d'autor, amb tints de bolero, tango, funk i flamenc, ha creuat fronteres i ha conquerit escenaris a França, Portugal i Polònia. Amb set discos a l'esquena i un directe que és pura celebració, aquest grup no només fa música: crea moments inoblidables.

GRUP ÀNIMA DE BOQUERON
GRUP ÀNIMA DE BOQUERON

Com els que podrem viure novament al Posidònia Green Festival (3-4 d'octubre, Jardins del Baluard, Museu Maritim de Barcelona) o al Festival Vermut & Soul (del 10 al 12 d'octubre, Port Olímpic de Barcelona) diumenge 12 d'octubre al matí.

En aquesta entrevista, ens endinsem en el seu univers sonor, la seva filosofia de vida i la seva manera única d'entendre l'art com a festa i com a refugi.

Com va néixer ÀNIMA DE BOQUERÓ i què significa per a vosaltres el barri de Gràcia? Va néixer sense voler, va ser pràcticament un accident… el 2014 jo (Jordi Nacenta), tenia un amic que muntava un estudi d'enregistrament i sabia que jo tenia moltes cançons escrites sense gravar, i em va proposar gravar-ne algunes per poder-les utilitzar com a “exemples” de l'estudi… i per a aquest enregistrament vaig “reclutar” alguns amics que es van reclutar en alguns amics: Álvarez (a les guitarres), i David Antonin (al calaix).

La vinculació amb el barri de Gràcia és total… a l'hora de gravar aquest primer disc vivíem gairebé tots allà (i allà seguim alguns), i va ser en un mític i enyorat local de Gràcia, EL CAFÈ ROCK'N ROLL on vam fer el nostre primer concert a primers del 2015 i no vam parar de tocar-hi fins al tancament fa un parell d'anys. A banda d'això, som veïns actius del barri i hem cantat moltes vegades a la Festa Major, esdeveniments veïnals, menjars populars…

Què us va portar a apostar per la rumba mestissa com a llenguatge principal? No va ser una cosa acordada… tots veníem de gèneres molt diferents (rock, pop, funk, blues…), i cadascú va encarar les cançons com millor li va semblar, i això va generar un so i un caminar que immediatament associem a la Rumba Catalana, però clarament barrejada per altres gèneres de què procedim… i per això el bategem com “Rumba Mestissa".

La vostra música barreja gèneres molt diversos. Com és aquest procés de fusió a l'estudi ia l'escenari? El procés és totalment lliure, és a dir, porto al local d'assaig la cançó en “mode cantautor” (guitarra i veu), i cadascú va aportant amb el seu instrument allò que la cançó li demana… i no posem cap barrera o limitació a cap gènere o estil.

Per això als nostres discos es poden trobar tot tipus d'estils que es barregen amb la base original de la cançó, que en la majoria de les ocasions ja porta el ventilador rumber. La traducció posterior de tot això a l'escenari s'acompanya de tota l'alegria i el bon rotllo que som capaços de convertir els Concerts en una festa.

Quin paper juguen l'humor i el romanticisme a les vostres lletres?  És clau, són els principals eixos que inspiren les nostres lletres juntament amb el costumisme. Cuidem molt les nostres lletres i intentem que la gent se senti identificada amb elles parlant de coses que, en major o menor mesura, ens afecten a tots: l'amor, el desamor, la felicitat, el bon menjar, la canonada, madurar, envellir, la festa… i tot això intentem afrontar-ho amb molt d'humor. 

Com ha evolucionat el vostre so des de “Guitarrazos de sobretaula” fins a “Que Ens Treguin Lo Bailao”? Ha anat creixent. Al primer disc era tot molt acústic, tot pràcticament resolt amb unes guitarres clàssiques i un calaix… però en aquests més de 10 anys han anat entrant a la banda Miki Ortilles (bateria), Jorge Satorres (baix), Juanillo Alvarez (calaix) i Rosabel Gutierrez (cors i balls).

La incorporació de Juanillo el 2017 va permetre a David Antonin tocar la guitarra elèctrica, i els darrers 3 discos estan ja gravats amb aquesta formació que han transformat el so en una cosa molt més elaborada i contundent, però sense perdre el mestissatge de gèneres comentat.

Què ha significat per a vosaltres tocar a països com França, Portugal  o Polònia? Han estat unes experiències tremendament enriquidores.

D'una banda, hem gaudit d'aquestes aventures des del punt de vista humà perquè realment Ànima de Boqueron és una gran família, ens estimem i ens encanta viatjar i passar temps junts.

Per la part estrictament musical és increïble veure l'energia que transmet la nostra música en altres cultures i països… perdent fins i tot el poder de les lletres que en ser en un altre idioma òbviament no entenen, no importa… és arrencar el ventilador amb la guitarra i la sala comença a ballar estiguem a París, Aveiro o Gdansk.

Com viviu el contacte amb el públic als vostres concerts? Per nosaltres és benzina pura, com més a prop ho tenim al concert, millor! Ens retroalimenta veure'ls riure, ballar, cantar… és una química difícil d'explicar.

Quina importància té l'autogestió i el micromecenatge a la vostra trajectòria? Per nosaltres ha estat lúnic camí possible. Ens hem hagut d'autogestionar perquè actualment ningú no aposta per la música de base, ningú no ha vingut mai a ajudar-nos en la promoció, el booking, la gestió… de manera que ens ho hem fet tot i no ens ha anat gens malament: portem 10 anys, més de 500 concerts i 7 discos publicats. El micromeceneazgo ha estat l'eina necessària per poder fer aquests discos, ja que ha permès a la cada vegada més números FAMÍLIA BOQUERON finançar ni més ni menys que els últims 5 discos, sent aquest el més gran dels nostres orgulls i que mai ens cansarem d'agrair.

ENTREVISTA A ÀNIMA DE BOQUERON WEB
ENTREVISTA A ÀNIMA DE BOQUERON WEB

Què us inspira a l'hora de compondre cançons noves? La vida en si mateixa… allò que ens passa, allò que veiem que li passa a la nostra gent… realment no pretenem transmetre res més que la intenció de ser feliços i gaudir del moment. Intentem escriure i cantar als amors, les ruptures, els problemes, les inquietuds i els somnis de la gent normal, perquè aquestes són les històries que ens passen a nosaltres també, i per sobre de tot tractar de donar una mica d'alegria i broma, que sempre senti bé.

Què podem esperar d'ÀNIMA DE BOQUERÓ els propers mesos? Els propers mesos seguirem presentant el nostre nou disc QUE ENS TREGUIN LO BAILAO per tots els escenaris que puguem i gaudint del directe, tractant que aquest meravellós estiu que estem vivint amb més de 30 concerts acabi el més tard possible… ARSAAAAAA!!!

La seva música no se sent: es viu.

Perquè ÀNIMA DE BOQUERÓ no és només una banda, és una declaració d'alegria, de resistència festiva, d'identitat sense etiquetes. I mentre hi hagi escenaris, places o cantonades on es pugui cantar, ells hi seran, amb l'ànima a la guitarra i el seitó al cor.

banner-per-compartir-articles-en-xarxes-socials-1

Vaja.Barcelona

ara en Barcelona

-publicitat-

No t'ho perdis

LAT Cinema Fest del 16 al 22 de març

LAT Cinema Fest del 16 al

En un moment en què la diversitat de veus és essencial, LAT Cinema Fest

Canta la Novena com mai: tallers oberts amb Catalunya Canta

Canta la Novena com mai: tallers

Una comunitat coral que uneix cantants, corals i grans obres a escenaris de referència. Tallers,

Protegit: Com organitzar una mudança en un pis sense ascensor

Protegit: Com organitzar una mudança a

No hi ha extracte perquè és una entrada protegida.

Demà dia 4 de març arrenca el Mobile Social Congress 2026 a Barcelona

Demà dia 4 de març arrenca

El Mobile Social Congress aporta una visió que complementa i qüestiona el discurs dominant del