Quan l'art es barreja amb el misteri, l'escena es transforma en màgia.
I si hi ha algú que domina aquesta cruïlla entre allò visual, allò emocional i allò impossible, és Mag Stigman. Psicòleg de formació, showman per vocació i mag per naturalesa, aquest artista barceloní ha creat un univers escènic on la il·lusió no s'amaga, se celebra. El seu estil únic –que fusiona dansa, humor, pedagogia i participació– converteix cada espectacle en una experiència transformadora. No és només entreteniment: és una invitació a mirar el món amb altres ulls.
Com neix Mag Stigman? Recordes el moment en què vas decidir dedicar-te a la màgia de manera professional? El naixement de Mag Stigman es remunta a la meva infantesa. Des de ben petit, el món de les arts escèniques em fascinava; m'encantava el teatre, el circ i la dansa. Els meus pares em van apuntar a una escola de teatre musical, on em vaig formar en interpretació, cant, ball i fins i tot vaig clacar. El moment clau va arribar als 14 anys quan un mag va venir a fer una actuació a l'escola i em vaig quedar completament fascinat.
A partir d'aquí, la màgia esdevingué la meva gran passió. Vaig començar a aprendre pel meu compte i aviat em van sorgir les primeres actuacions a festes privades. A poc a poc, i de forma progressiva, el nombre de xous va anar creixent i es va expandir a col·legis, ajuntaments, teatres i televisió. Des de llavors, estic molt content de poder dedicar-me professionalment al que més m'agrada, portant els meus espectacles a tot tipus de públics i llocs.
El teu estil combina màgia, dansa, humor i participació del públic. Com defineixes la teva proposta artística? La meva proposta artística es defineix, sobretot, per convertir cada xou en una festa explosiva per a tota la família. La màgia és el fil conductor, però el veritable motor de lexperiència és lenergia que es genera alescenari. Per aconseguir-ho, fusiono la màgia amb coreografies, efectes visuals i una participació constant del públic. El meu objectiu és crear un espectacle molt dinàmic i entretingut, ple de música i «bon rotllo», on tant adults com els més petits se sentin part d'una mateixa celebració.
Has treballat en espectacles com El Circ dels Impossiblesy Fabulós. Què tenen en comú i què els fa únics? Tots els meus espectacles comparteixen una essència comuna: la recerca constant de la energia, el dinamisme i una atmosfera de festa per al públic. A tots ells, el meu estil particular de màgia es fusiona amb música, ball i malabars per crear una experiència única.
La principal diferència rau en la narrativa. Mentre que els altres xous segueixen aquest estil de «festa», a El Circ dels Impossibles aprofundim en una història. És un espectacle més teatral en què rendim un homenatge a la figura llegendària de Harry Cameron, un gran il·lusionista que es va arruïnar el 1930 quan la seva carpa de circ es va cremar. D'aquesta manera, a més d'entretenir, expliquem una història que ens connecta amb la gran tradició de l'il·lusionisme.
A més a més d'artista, ets psicòleg. Com influeix la teva formació en psicologia a les teves actuacions i en la connexió amb el públic? La gran majoria de gent pensa que la màgia és una qüestió d'habilitat manual, que les mans són més ràpides que la vista. Però, en realitat, res més lluny de la realitat: el 80 o 90% dels efectes d'il·lusionisme es basen en la psicologia.
Va ser precisament aquesta fascinació per com la màgia altera la percepció, la Atenció o la memòria cosa que em va portar a estudiar psicologia. Vaig entendre que el que fem els mags és un art que està profundament relacionat amb el que passa al cervell de l'espectador. El fet de conèixer com funciona el cervell humà m'ajuda i em facilita la meva feina i la meva feina com a il·lusionista.
Ets defensor de la màgia com a eina educativa. Quin impacte has vist en nens i joves en introduir-la en contextos pedagògics? La gran majoria de la gent no ho sap, però la màgia és, en efecte, una fantàstica eina pedagògica. No és una cosa nova; de fet, alguns mags del segle passat ja la feien servir de forma habitual. Avui dia, hi ha nombroses investigacions i articles científics que demostren que, en unir l'educació amb la emoció de la sorpresa -l'emoció que fem servir els mags per excel·lència-, l'impacte educatiu és molt més fort.
En el meu cas, utilitzo la màgia per a dos propòsits principals. D'una banda, em serveix per explicar conceptes de psicologia i ensenyar com funciona el cervell humà. D'altra banda, i és una cosa que m'apassiona, l'ús per revelar les matemàtiques que hi ha darrere de molts jocs de màgia, com la geometria, la Prob i la estadística, O les il·lusions aritmètiques. L'impacte que he vist a nens i joves és molt positiu; alumnes que inicialment detestaven o se sentien apàtics davant les matemàtiques han sortit dels meus xous completament motivats, volent aprendre més sobre aquests conceptes d'una forma divertida.
Barcelona és la teva base, però has actuat a molts llocs. Què té aquesta ciutat que inspira la teva feina? Barcelona és casa meva, base, i la meva font d'inspiració constant. He viscut molts anys a la Vila de Gràcia, un barri amb una gran tradició artística. El contacte amb artistes del teatre, la música i les arts plàstiques em va recordar que la màgia, més enllà de ser un simple entreteniment, és un art que té com a propòsit emoció.
De fet, visc molt a prop d'un dels edificis clau de Gaudí i sempre he considerat que la seva obra és màgica de per si mateix.
Quin ha estat el moment més inesperat o emotiu que has viscut a escena? Un moment molt emotiu que recordo va passar a Tremp, un municipi on he anat a actuar moltes vegades i que m'encanta. Estava al teatre municipal de La Lira, amb 300 persones, i quan només quedaven 10 minuts per al final de l'espectacle, se'n va anar la llum del tot a tot el poble. Ens vam quedar a les fosques, sense micròfon, sense il·luminació, amb el teatre ple de gom a gom.
L'organització anava a desallotjar la sala, però la gent no se'n volia anar. De sobte, tot el públic va treure els telèfons mòbils, va encendre la llanterna i em demanava, sobretot els nens, que per favor continués.
Em vaig posar a fer màgia a crits, sense micròfon i amb la llum dels mòbils de la gent. Afortunadament, al cap d'uns minuts la llum va tornar i vam poder acabar el xou.
Va ser un moment d'una connexió i una energia tan gran amb el públic que mai no ho oblidaré. Veure la gent, especialment els nens, amb tantes ganes de veure el final de l'espectacle em va emocionar i em vaig adonar de com n'és d'increïble la connexió que es pot generar en un teatre.
En un món cada cop més digital, com creus que la màgia en viu continua tocant l'espectador? En el món actual vivim en una societat on tenim accés instantani a tota mena d'informació. Amb un sol clic, l'ésser humà ho pot saber gairebé tot. La màgia, en canvi, és de les poques coses que queden que encara ens sorprenen i el funcionament de les quals no podem entendre immediatament.
Per aquest motiu, la màgia en viu avui té més sentit que mai. Ens ofereix una sensació de sorpresa i de misterique la tecnologia ens ha tret. És un sentiment molt especial, com el d'un pare que, davant d'un truc de màgia impossible, només pot respondre el fill: «No en tinc ni idea». Aquest tipus de connexió humana, que es genera en un teatre, és una cosa que les pantalles no poden replicar. La màgia en viu ens recorda que l'ésser humà encara necessita la sorpresa i la emoció comunitària per sentir-se viu.
Quins nous projectes tens en marxa i com podem seguir la teva feina més de prop? Ara mateix, estic molt centrat en les funcions que estem fent cada dissabte al Teatre Aquitània de Barcelona. Sempre he pensat que el millor lloc per viure la màgia és a un teatre, i l'Aquitània té unes dimensions ideals perquè el públic pugui sentir la màgia i viure una experiència íntima.
A més, al novembre participaré en unes jornades de Neuroeducació amb la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona. És un projecte molt interessant, ja que parlarem de la neurociència que hi ha als trucs de màgia. Per seguir la meva feina més de prop, sempre podeu visitar la meva web www.mdemagia.com o les meves xarxes socials, com el meu perfil d'Instagram @magstigman.
En un món on la màgia sembla cada cop més digital i distant, Mag Stigman ens recorda que la sorpresa autèntica segueix viu. El seu xou no és només entreteniment: és una experiència compartida, un pont entre generacions, una espurna que encén la imaginació dels més petits i desperta l'emoció als adults. Portar els teus fills a l'espectacle no és només regalar-los una tarda divertida… és sembrar-los records que duraran tota la vida. Perquè quan un nen veu que l'impossible passa davant dels ulls, alguna cosa canvia per sempre. I tu, com a pare, hi seràs per veure'l.
