En una ciutat on el teatre conviu amb el carrer, la música i la memòria, hi ha companyies que no només creen espectacles a el temps: creen experiències. Anònims Produccions @anonimsproduccions www.anonimsproduccions.com, amb seu a Sant Boi de Llobregat a la província de Barcelona, n'és una. La seva proposta escènica s'allunya del teatre convencional i se submergeix en la pròpia creació, on la música no acompanya: protagonitza. Obres com Vegans, el musical, Balada per un home mort o Pols a la memòria són prova que l'art pot ser irreverent, poètic i profundament polític sense perdre l'humor ni l'emoció.
Des de la seva nova etapa com a hereva de Pupipia Produccions, Anònims es consolida com una veu singular a l'escena catalana, apostant per espectacles que interpel·len l'espectador des d'allò íntim i col·lectiu.
En aquesta entrevista, ens apropem al procés creatiu, a la manera d'entendre el teatre com a eina de transformació, i als desafiaments de fer art independent en temps d'algorismes i urgències. Avui parlem amb Anònims Produccions: teatre contemporani des de Sant Boi amb segell propi.
Com definiríeu la identitat artística d'Anònims Produccions? Crec que és molt difícil definir la identitat artística de ningú i menys la nostra. El nostre propòsit com a companyia i com a creadors és sempre ser honestos amb nosaltres mateixos.
La nostra inquietud creativa, que es focalitza al teatre i als musicals, ens porta a explicar històries que per a nosaltres tenen una rellevància especial. Portem tota una vida fent teatre i explicant les històries que altres han escrit i creiem que ja era el moment d'escriure i explicar les nostres pròpies històries a la nostra manera.
Què us va portar a apostar per espectacles de creació pròpia amb la música com a eix? Sempre hem estat molt fans dels musicals. En el nostre cas treballem sempre en tàndem, Jesús Horcajo des de la seva visió de músic i Estanis Aboal com a dramaturg, creant espectacles on la música tingui un focus especial. La música permet que la història s'expliqui des de molts més matisos, emfatitzant el rerefons i els sentiments dels personatges.
Creiem també que el teatre musical moltes vegades es frivolitza i es considera un format de lluentó i purpurina…com a defensors dels musicals, creiem que es poden explicar grans històries des del format de teatre musical, tant còmiques com dramàtiques.
Com ha estat la transició des de Pupipia Produccions a aquesta nova etapa? Pupipia és el primer nom que adoptem com a companyia de teatre professional, encara que portàvem treballant junts des del 1997. Evolucionàvem cap a Anònims Produccions per ser un nom molt més madur i que ens representava com a entitat. El nom d'Anònims va néixer a partir de diverses converses amb alguns programadors i distribuïdores, que ens insistien que seria molt més fàcil vendre els nostres espectacles si hi hagués persones conegudes a les nostres fitxes artístiques.
Com trieu els temes que voleu abordar a cada espectacle? Cada tema apareix per si mateix, conversant o fins i tot viatjant. Barbablava va néixer viatjant per França, allà vam redescobrir el conte de Perrault i vam creure interessant parlar d'aquella part fosca que tenen els contes i vam explorar el personatge tètric de l'home que el va inspirar, Gilles de Rais. Balada per un home mort va sorgir llegint el poema breu d'Óscar Wilde, i vam fabular amb la història d'amor que aquell poema havia pogut inspirar.
Pols a la memòria va néixer de vivències personals, pensant com seria el món interior d'un pacient amb Alzheimer, des de dins del seu subconscient.
Veganos va aparèixer amb el pretext de simular un amor impossible, entre una noia vegana i un noi carnívor que li amaga la realitat per enamorar-la. Sempre establim una hipòtesi i la desenvolupem mitjançant el diàleg conjunt.
Quins reptes enfronteu com a companyia independent a Barcelona? Realment la nostra seu és a Sant Boi de Llobregat, molt a prop de Barcelona. Creiem que el problema principal per a qualsevol companyia que vulgui entrar a la jungla del teatre de Barcelona, és la visibilitat, el finançament i els contactes.
En el nostre cas, cada nou espectacle ens ha obligat a vendre'ns des de zero, ja que els programadors no faciliten que hi entrin companyies noves, ni espectacles desconeguts. No volen riscos, busquen la programació fàcil, que ompli sense gairebé publicitat i amb infraestructures molt precaritzades, on es prioritza que muntis i desmuntes ràpid, atreguis tu el públic i acceptis gairebé qualsevol cosa per ser programat.
Nosaltres hem tingut la sort que vam poder entrar a teatres com el Teatre Gaudí, el Teatre Eixample, L 'Ars Teatre, Almería (actualment golems) o el Raval, però és molt complicat ser escoltat o simplement que se't contesti als mails. Hi ha molts teatres que programen únicament les companyies que coneixen i ni tan sols donen oportunitat a altres nous creadors.
D'altra banda, els departaments de cultura de les institucions i ajuntaments no tenen en general gaire interès a ajudar, són pocs els que ens han estès una mà en tot aquest procés i realment et planteges deixar-ho en múltiples ocasions. Ser companyia de teatre independent és un acte d'amor pel teatre i de masoquisme, encara que estem feliços de continuar-ho intentant projecte rere projecte. De moment hem aconseguit tenir temporada amb tots els espectacles que hem creat, esperem que la ratxa continuï.
Com és el procés de creació col·lectiva dins de l'equip? No treballem des d'una creació col·lectiva, però sí que ens contaminem i alimentem del procés de treball. Solem realitzar un primer guió totalment finalitzat, ia partir d´aquí sorgeix la música, s´adapta el format de les lletres a la música i posteriorment s´assaja.
A la sala d'assaig solen sorgir variacions del guió, es modifiquen lletres i s'encaixa tot perquè l'espectacle tingui un ritme concret. Tot es torna un engranatge, però les peces es poden anar modificant si cal. El procés d'assaig és la part més viva i és on sorgeix realment l'espectacle, encara que hi ha molta feina de taula anterior.
Quina importància té l'enllaç amb el públic als vostres muntatges? Com deia Peter Brook, no hi ha teatre sense espectadors. Al final, el públic n'és un element més. Solem incorporar el públic al procés d'assaig, ja que és molt important veure com articula el text i la música amb la reacció dels espectadors. No solem fer espectacles en què el públic participi activament, però sempre trenquem d'una manera o d'una altra l'anomenada quarta paret perquè el públic se senti part imprescindible del que està veient i ho visqui realment.
Quins projectes teniu en marxa actualment? Des que acabem temporada amb Balada per un home mort al Teatre del Raval, hem iniciat un llarg procés de creació en què ens hem plantejat diversos projectes. En aquest temps hem creat Titus Andrònic, el musical, a partir del text de Shakespeare, però després d'iniciar el procés d'assaig, decidim aparcar-lo fins a trobar el moment propici per estrenar-lo.
Trobem dificultats per poder-lo estrenar adequadament, i decidim optar per formats més reduïts. Actualment estem assajant un nou projecte dramàtic de text anomenat “La fase àuria”, encara que comptarà amb banda sonora pròpia i original, no serà un musical. I paral·lelament estem creant un altre musical de petit format anomenat “Desconeguts” per a tres intèrprets que veurà la llum ben aviat.
Què somieu per al futur d'Anònims Produccions? A nosaltres allò que ens mou és crear espectacles i veure'ls sobre l'escenari. Ens encantaria una utopia on es pogués crear, sense preocupar-se d'assumir nosaltres el cost de producció, tenir un lloc d'assaig adequat i comptar amb l'estabilitat que proporciona tenir teatre per fer temporada abans d'estrenar.
Veiem molt difícil que això es pugui complir, per la qual cosa seguirem produint els nostres espectacles i buscant la manera que arribin a les sales com més aviat millor.
