“Oficina de Vida Independent” s'estrena a la Sala Beckett de Barcelona del 5 al 30 de novembre del 2025, amb funcions de dimecres a dissabte a les 20 hi diumenges a les 18:30 h. Una obra que aborda amb cruesa i humor la dependència, la burocràcia i els límits de l¿empatia.
🧠 Oficina de Vida Independent: teatre que incomoda, emociona i qüestiona
La Sala Beckett acull aquest novembre Oficina de Vida Independent, una proposta de la dramaturga valenciana Núria Vizcarro, Dirigida per Carmen Marfà, que posa el focus en la gestió de la dependència i la diversitat funcional des d'una mirada crítica i profundament humana. L'obra es representarà a la Sala de Baix del 5 al 30 de novembre, amb entrades entre 11€ i 22€, i promocions especials abans de l'estrena.
La història arrenca quan Amanda entra a l'Oficina per informar-se: sa mare ha patit un accident i haurà de viure en cadira de rodes. Amanda només vol saber com sol·licitar l'ajuda de dependència —aquella que diuen que no arriba mai— i si tenen el contacte d'alguna noia que cobri per hores, millor sense contracte. Ella no es pot fer càrrec: té una feina, una vida, aquestes coses. El que semblava una gestió ràpida esdevé un mirall incòmode de prioritats, prejudicis i contradiccions.
🎭 Un repartiment potent i una escenografia que interpel·la
L'elenc està format per Javier Diez, Marina Gatell, Eladio Herranz i Júlia Molins, amb escenografia de Paula González, il·luminació de Quim Algora i vestuari de Nídia Tusal.
L'obra compta a més amb audiodescripció i traducció en llengua de signes catalana, reafirmant el compromís amb l'accessibilitat.
💬 Teatre social amb veu pròpia
Oficina de Vida Independent no cerca respostes fàcils. A través del sarcasme, la incomoditat i la tendresa, l'obra ens obliga a preguntar-nos: què vol dir realment cuidar? Qui té dret a decidir sobre la vida dels altres? I quin paper juga el sistema en tot això?
L'autora, Núria Vizcarro, formada a l'Institut del Teatre ia l'ESAD de València, va rebre el 2024 una de les Ajudes Benet i Jornet per a l'escriptura de la seua obra Damnatio Memoriae. El seu estil combina precisió dramàtica amb una sensibilitat que travessa el que és quotidià.
